Resultats de la cerca

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola…

Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a Munic per a…

Estudià cant amb F Cox al Royal Manchester College of Music Entre el 1972 i el 1974 amplià la seva formació a l’Opera Center de Londres i debutà amb Robinson Crusoe , de J Offenbach, quan encara era una estudiant Posteriorment substituí JVarady en unes funcions d' Alceste ChW Gluck a la Scottish Opera El 1976 debutà al Covent Garden de Londres amb Les noces de Fígaro i a partir d’aleshores s’especialitzà en el repertori clàssic ChW Gluck, WA Mozart i barroc GF Händel en diverses produccions angleses També ha destacat com a intèrpret rossiniana en prestigiosos…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII,…

Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que exerceix el…

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Inicià amb dificultat els seus estudis, fins que fou descoberta per Ernest Reyer, que la contractà per cantar a Lille i Brusselles, on actuà entre el 1882 i el 1885 Estrenà el paper de Brunilda a l’òpera Sigurd , del mateix Reyer, de qui també estrenà Salammbô París, 1890 Aviat s’especialitzà en papers wagnerians, que interpretà amb èxit a París, Brusselles i Montecarlo També representà papers diversos d’òperes de Gluck, Berlioz, Verdi i Beethoven El 1902 abandonà els escenaris per dedicar-se a la docència

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…