Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
growl
Música
Efecte de grunyit, emprat per instrumentistes de vent de música jazz a imitació dels sons guturals dels cantants de blues.
Els instrumentistes ho aconsegueixen, bé transmetent als llavis una vibració gutural, amb oscillacions de la llengua, o bé cantant una nota i tocant-ne una altra Els cantants emeten un to grunyit amb subtils manipulacions de la gola, la cavitat bucal i els llavis Els primers que desenvoluparen el growl instrumental foren el trompetista Bubber Miley i el trombonista Tricky Sam Nanton, ambdós de l’orquestra de Duke Ellington, tal com mostren els enregistraments del 1927, Black and Tan Fantasy i Creole Love Call Entre altres cantants de blues , Bessie Smith utilitzà el growl vocal…
goliard
Música
Nom donat a cadascun dels eclesiàstics i estudiants rodamons actius com a poetes i compositors errants per diverses ciutats d’Europa entre els segles XI i XIII, també coneguts com a clerici vagantes o vagantes.
El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de…
Carl Perkins
Música
Cantant nord-americà, principal representant del rockabilly.
No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en el clàssic…
respiració
Música
Tècnica de buf emprada pels instrumentistes de vent o pels cantants per a emetre i controlar el so de llurs veus o instruments.
Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…
música de l’Àfrica central
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica central, zona de l’Àfrica inclosa, bàsicament, en els actuals estats del Camerun, el Gabon, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo (antic Zaire) i Angola.
Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida…
música de l’Àfrica subsahariana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica subsahariana, zona al sud del Sàhara, compresa entre el paral·lel 10 graus latitud nord i el Sahel.
La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb…
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…