Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la…
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la…
fals bordó
Música
Harmonització vocal a quatre veus d’una fórmula salmòdica que aparegué a Itàlia i la Península Ibèrica al final del segle XV amb els noms de falsobordone (it.) i fabordón (cast.).
Fragments d’aquest estil apareixien en obres com salms, passions, lamentacions, magníficats, lletanies, etc Es diferencia del fals bordó francès en el fet que les quatre veus estan escrites, el cantus sol ser a la veu del tenor, predominen els acords en estat fonamental i l’escriptura és tipus nota contra nota sense els parallelismes de 4es i 6es Cap a la segona meitat del segle XVI s’abandonà la melodia salmòdica tot i que es mantingué l’estil d’harmonització També n’aparegueren d’instrumentals com els Fabordón y glosas d’A Cabezón, o els de D Ortiz A partir del segle XVII,…
escanyavent
Música
En l’orgue, vàlvula que permet de regular el flux d’entrada de l’aire en alguns tubs, especialment en els postats (fora del salmer).
Serveix per a l’harmonització i l’afinació dels tubs Escanyavent © Fototecacat/ Studi Ferrer
maniquí
Música
En orgueneria, orgue petit utilitzat per a harmonitzar els diversos jocs de l’instrument.
Compost dels elements mínims més essencials i bàsics manxa, teclat i salmer, és l’eina de l’orguener o de l’especialista en l’harmonització al taller, per a fer una primera aproximació a la personalització tímbrica de cada joc, abans de ser emplaçats al nou orgue Un cop són a l’instrument, l’orguener procedeix a donar-los el darrer retoc segons l’acústica de l’espai
Adam de Fulda
Música
Teòric i compositor alemany.
Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un…
Llorenç Galmés i Camps
Música
Pianista, compositor i docent menorquí.
Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó lírica, amb…
István Szelényi
Música
Compositor i musicòleg hongarès.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera,…
Clicquot
Música
Família d’orgueners francesa.
Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners François-Henry 1728…
Sogomon Komitas
Música
Nom amb què és conegut el músic i etnomusicòleg armeni Sogomon Gevorkovic Sogomon’an.
De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat actualment Etxmiadzin, Armènia, mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular La primera de les seves colleccions de música popular conservades data del 1891 Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’…