Resultats de la cerca

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935

Estudià al Conservatorio di Santa Cecilia amb S Falchi composició i R Renzi orgue Es diplomà el 1910, any en què també fou ordenat de sacerdot Del 1912 al 1950 impartí classes d’harmonia i cant gregorià a la Scuola Pontificia di Musica Sacra de Roma i del 1911 al 1947 fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore Considerat sovint l’hereu de L Perosi, a més de la nombrosa producció sacra cal destacar-ne les dues òperes de temàtica religiosa Cecilia 1923 i Margherita da Cortona 1938

Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu…

Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564

S’inicià com a infant cantor a la capella de la cort bavaresa de Munic, on s’estigué entre el 1556 i el 1559 Després, durant uns quants anys, estudià orgue amb Claudio Merulo a Venècia Retornà a Munic per ocupar el càrrec d’organista de la cort Cap al 1568 exercí durant algun temps com a mestre de capella a la cort del príncep hereu a Landshut Posteriorment tornà de nou a Munic Se n’han conservat algunes misses, més de setanta motets, diversos madrigals i més d’un centenar de lieder en alemany, tant profans com religiosos En aquest darrer àmbit, que inclou el més interessant de…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen,…

A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…