Resultats de la cerca

Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

Rep aquest nom el tropari que es canta després de la segona part del Gloria Patri , és a dir "Ara i sempre i per tots els segles dels segles Amén" Rep també aquest nom, però en forma plural theotokia , un cant a la Mare de Déu, en diversos versets, en la litúrgia copta

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…

Es presentà al Liceu de Barcelona 1958 fent el paper infantil de Trujamán en El retablo de Maese Pedro , de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Iturbi, teatre on el 1959 estrenà l’òpera Amunt , de Joan Altisent El 1964 inicià els estudis de cant amb Jaume Francesc Puig, els quals compaginà durant poc temps amb la carrera de química, que abandonà per dedicar-se exclusivament al cant El seu debut professional tingué lloc al Gran Teatre del Liceu  l’any 1970 amb Norma , de Bellini, al costat de Montserrat Caballé El mateix any representà el Gennaro, de Lucrezia Borgia El 1971 fou…

Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Fou alumna del Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià piano i orgue Perfeccionà els estudis d’orgue amb Anton Heiller a l’Akademie für Musik de Viena Es diplomà l’any 1970 amb una distinció d’honor Guardonada en diferents concursos internacionals a Bolonya, Nuremberg, Ginebra, Àvila, St Albans Gran Bretanya i Arosa Suïssa, ha fet una important carrera concertística amb aparicions a tot Europa i Amèrica, com a solista i en collaboració amb diferents orquestres Ha actuat en nombrosos festivals, inclosos el de Granada i el de Santander