Resultats de la cerca

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la…

Essent encara un infant es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on combinà els estudis de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb una feina de grum a l’Hotel Colón Debutà al Teatre Goya de la ciutat comtal el 1931 amb unes aplaudides funcions de La favorita , de G Donizetti, i poc després interpretà la mateixa obra al Teatre Olímpia al costat de M Valverde i H Lázaro Tornà a actuar a Barcelona després d’haver-ho fet a Como els anys 1933 i 1934 El 1936 cantà Aïda en unes funcions a l’aire lliure a València i la temporada 1936-37 debutà amb La forza del destino…

El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible gràcies a la…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota una…

Es formà a Los Angeles arran de la unió dels quatre músics que habitualment acompanyaven Linda Ronstadt i que s’independitzaren de la cantant per crear un dels grups de pop-rock més populars dels anys setanta Glenn Frey Detroit, Michigan, 6 de novembre de 1948 – Nova York, 18 de gener de 2016, guitarra i veu  Don Henley Gilmer, Texas, 22 de juliol de 1947, bateria i veu Bernie Leadon Minneapolis, Minnesota, 19 de juliol de 1947, guitarra i veu, i Randy Meisner Scottsbluff, Nebraska, 8 de març de 1946 – Los Angeles, Califòrnia, 26 de juliol de 2023, baix i veu El grup debutà el 1972 amb el…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou Ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…