Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
contralt
Música
En una textura a quatre veus, part situada entre la soprano i el tenor.
El seu origen es pot trobar a mitjan segle XV, quan la part del contratenor es dividí en contratenor bassus part situada per sota del tenor i contratenor altus part situada per sobre del tenor i per sota del superius o discantus Contralt, igual que alto , és una abreviació de contratenor altus
isocronia
Música
Qualitat de tenir la mateixa durada temporal dos o més segments musicals.
Aquesta coincidència de durada pot mesurar-se en nombre de pulsacions o, també, en temps real minuts, segons, etc En aquest sentit, dos o més fragments de música molt sovint dins d’una mateixa peça es diu que són isòcrons o que mostren isocronia quan tenen una durada perceptiblement igual o bé quan tenen el mateix nombre de pulsacions
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
Felice Ronconi
Música
Cantant i professor de cant italià.
Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples
arpa
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, una de les dues categories en què es divideixen els cordòfons compostos (cordòfon), la qual agrupa els instruments de corda pinçada amb les cordes fixades d’una banda a una caixa de ressonància i d’una altra a un mànec recte o corbat.
Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades
Pedro de Ulloa
Música
Teòric i matemàtic castellà.
Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva obra meresqué…
Michael Wise
Música
Compositor anglès.
Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou…
Estêvão Lopes Morago
Música
Compositor portuguès nascut a Castella.
Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina