Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
música absoluta
Música
Gènere musical caracteritzat per la seva puresa i per l’absència d’interferències d’elements extramusicals, en contraposició a la músicaprogramàticadescriptiva.
D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en…
dominant
Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…