Resultats de la cerca

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí…

Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978, Rabo de nube…

El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Després d’haver realitzat els seus estudis al Conservatori de l’Havana, el 1974 obtingué el primer premi del Concerts Artists Guild Award, fet que li permeté debutar a Nova York A l’Amèrica del Nord estrenà el concert de Takemitsu sota la direcció de Seiji Ozawa, i a partir d’aleshores ha estat un gran impulsor de la música contemporània per a guitarra Ha estat el fundador del departament de guitarra de l’Escola de Música de Manhattan de Nova York, on ha impartit classes, i ha combinat la tasca docent amb la concertística

Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…

Deixeble de Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest, el 1920 es traslladà a Holanda per a treballar com a pianista i compositor Establert a París des del 1924, fou l’impulsor de la Société Triton per a la música de cambra contemporània, amb la qual realitzà diferents concerts Al mateix temps substituïa A Honegger a l’Escola Normal de Música de París quan aquest no podia impartir les classes Dividida la seva obra en dos grans blocs, el primer 1920-27 conté peces que palesen la influència del Romanticisme i, també, de la música bartokiana i stravinskyana En el segon, és evident…

Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a…

Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus,…