Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ignasi Fleta
Música
Constructor d’instruments de corda aragonès.
Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el…
István Szelényi
Música
Compositor i musicòleg hongarès.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera, Szelényi…
María Teresa Prieto
Música
Compositora asturiana.
Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també al…
Ernst Pepping
Música
Compositor alemany.
Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der…
agitato
Música
Indicació d’expressió que, posada al començament d’una peça o fragment musical, prescriu que sigui interpretada amb agitació o inquietud.
Sovint apareix associada a una altra de tempo ràpid, per exemple, allegro agitato , encara que freqüentment aquesta queda sobreentesa
Santi Arisa
Música
Cantant, bateria i compositor.
Vida Estudià solfeig, contrabaix i trombó al Conservatori de Manresa, i es formà de manera autodidàctica en la percussió A tretze anys entrà a formar part d’un grup de rock com a vocalista i posteriorment formà part de diverses orquestres com la Maravella, Club San Remo o Orquesta Club Virginia Creà diversos grups, en els quals tocava la bateria Amb Jordi i Manel Camp i Martí Brunet fundà el grup de rock progressiu Fusioon 1971 i amb Rafael Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer el grup Pegasus 1982, que fou un dels primers grups catalans a utilitzar els ordinadors en la seva música i que el…
,
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les…
Raimon

Raimon en el disc A Víctor Jara
Literatura catalana
Música
Nom amb què és conegut el cantant i poeta Ramon Pelegero i Sanchis.
Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…
, ,
Publi Virgili Maró

Bust que probablement representa Publi Virgili Maró (Museo Gregoriano Profano, Roma)
Egisto Sani (CC BY-NC-SA 2.0)
Literatura
Música
Poeta romà.
Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…
,
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,