Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la seva…
Carl Heinrich Carsten Reinecke
Música
Compositor, pianista, director i pedagog alemany.
Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra de la…
estudi
Música
Composició breu, de caràcter didàctic, destinada a millorar la tècnica d’un intèrpret.
Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per…
Donald Francis Tovey
Música
Teòric i compositor anglès.
Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…
tonicalització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en tònica com a resultat de la seva caracterització amb trets propis de la tònica.
Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…
Santiago de Masarnau Fernández
Música
Pianista castellà.
Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir-se als cercles socials…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
música d’Oslo
Música
Música desenvolupada a Oslo (Noruega).
Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…
Pietro Francesco Cavalli
Música
Compositor italià.
Vida Fou fill d’un músic d’església anomenat Giovanni Battista Caletti A catorze anys, el podestà venecià de Crema, Federico Cavalli, de qui adoptà el nom, se l’endugué a Venècia, on entrà d’escolà a la capella musical de la basílica de Sant Marc, sota el mestratge de C Monteverdi Cavalli desenvolupà tota la seva carrera en aquesta institució, on assolí càrrecs cada cop més importants, i l’any 1668 n’esdevingué mestre de capella Tanmateix, hagué d’anar compaginant aquesta activitat amb altres feines de músic independent a la mateixa ciutat La seva situació, però, canvià el 1630, quan es casà…
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…