Resultats de la cerca

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí

L’any 1563 obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Còrdova en unes oposicions disputades també per Diego Ximénez, mestre de capella interí des del 1561, i Gerónimo de Barrionuevo El 1566 es desplaçà a Zamora per ocupar el mateix càrrec Durant un quant temps treballà a la catedral de Valladolid Entre el 1579 i el 1583 exercí com a mestre de capella a la catedral de Santiago de Compostella i més tard tornà a Zamora, on encara exercia el magisteri de capella el 1593 Després d’aquesta data es perd la seva pista A l’arxiu de la catedral de Valladolid es conserva l’…

Es formà com a infant de cor a la catedral d’El Burgo de Osma, i fou membre de la capella papal a Roma entre el 1562 i el 1611 L’any 1566 començà a entrar en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i hi mantingué una estreta relació almenys fins el 1575, any en què s’ordenà de sacerdot i s’installà a Santa Maria in Vallicella El 1590 exercí com a mestre de capella interí al cor papal Escriví un nombre important de laudes espirituals per a la congregació de l’Oratori, que edità, conjuntament amb les d’altres compositors, en cinc volums antològics en 1583-98 També s’encarregà de l’…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J…

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el càrrec d’organista primer…

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al 1985 en…

Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco deixà vacant…