Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gene Krupa
Música
Bateria i líder de banda nord-americà.
Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista
Freddie Green
Música
Guitarrista nord-americà.
De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket
Johann Ulrich von König
Música
Poeta, dramaturg i llibretista alemany.
Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates el …
Stuff Smith
Música
Violinista nord-americà.
A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i…
Francesco da Milano
Música
Compositor i llaütista italià.
El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…
Barney Bigard
Música
Clarinetista de jazz nord-americà.
Estudià clarinet amb Lorenzo Tío, però, poc després, adoptà el saxòfon tenor Començà la seva carrera amb diversos grups de Nova Orleans El 1924 anà a Chicago a treballar amb Joe King Oliver mentre tornava gradualment al clarinet, que es convertí en el seu instrument principal Del 1928 al 1942 formà part de l’orquestra de Duke Ellington Durant aquest període desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per un to càlid a tots els registres i una gran fluïdesa en el fraseig De seguida esdevingué una de les veus més importants de la música d’Ellington, i sobresortí com a solista en moltes…
Antonio Giannettini
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És…
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Música
En la major part de la història del Liceu, no es pot parlar de l’orquestra com a cos estable, ja que aquest col·lectiu -com el cor o les companyies de dansa- i el seu director musical es formaven per a cada temporada contractats per l’empresari.
Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…
respiració
Música
Tècnica de buf emprada pels instrumentistes de vent o pels cantants per a emetre i controlar el so de llurs veus o instruments.
Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles…