Resultats de la cerca

Estudià violí al Conservatori de Cluj i a catorze anys inicià els estudis de cant a Bucarest Debutà com a contralt a l’Òpera de Cluj i el 1970 fou contractada per l’Òpera de Frankfurt Posteriorment cantà a Itàlia i a Colònia, especialment centrada en el repertori mozartià El seu primer èxit internacional es produí el 1970 en cantar La clemenza di Tito Mozart a l’Òpera de Múnic, que es convertí en el seu escenari predilecte També ha cantat sovint en teatres dels Estats Units i d’Anglaterra La temporada 1977-78 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York i el 1987 emprengué una important…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1964 gua nyà el Concurs internacional Ferenc Erkel, cosa que li permeté prosseguir la seva formació a Stuttgart Inicià la seva trajectòria en concerts, prenent part en oratoris i cantates, especialment de JS Bach, i en recitals de lieder Durant els anys setanta entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, on destacà en obres de CM von Weber, GF Händel i ChW Gluck El 1979 participà al Festival de Glyndebourne representant el paper de Celia de La fedeltà premiata , de J Haydn El 1984 debutà a la Metropolitan Opera…

Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià  Principes élémentaires de plain-chant à l’usage des…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant L’any…

Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar la versió…

Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…

Fou batejat a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 4 de febrer de 1727, rebent com a nom de fonts Genís Probablement arribà a l’Escolania de Montserrat entre el 1736 i el 1737, anys en què Benet Esteve n’era mestre Benet Julià fou condeixeble d’Antoni Soler El 1746 professà com a monjo amb el nom de Benet Molt probablement, el 1763 substituí interinament Josep Martí com a mestre de l’Escolania abans que Anselm Viola fos nomenat per al càrrec Malgrat l’escadussera mostra d’obres conservades, aquestes palesen una articulació intelligent de la polifonia d’estil antic,…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…

De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…