Resultats de la cerca

Estudià piano amb J Castillo a Guatemala A Santiago de Xile realitzà estudis d’humanitats 1930-33 i posteriorment anà a Brusselles, on estudià piano, harmonia, contrapunt, anàlisi musical i musicologia 1933-36 De tornada a Mèxic, el 1937, hi estudià direcció d’orquestra amb S Revueltas Fou professor de teoria musical al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic 1942-65 i a l’Escola d’Arts de Villahermosa 1965-68 En el seu treball destaca l’ús de la música folklòrica del seu país A més, fou un dels primers compositors mexicans dedicats a la música electrònica i la música concreta Escriví música…

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s XVIII 1950

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la possibilitat d’…

Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el estanquero…

Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…

Amb només catorze anys obtingué el diploma de solista del Conservatori de Bilbao i prosseguí els seus estudis musicals a París i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb Remy Principe L’any 1952 fou membre fundador de l’orquestra de cambra I Musici, amb la qual actuà com a primer violí i solista fins l’any 1967 i enregistrà una famosa versió de Les quatre estacions de Vivaldi Un any més tard fundà el Quartet Beethoven amb el pianista Marcello Abbado substituït posteriorment per Carlo Bruno, el violista Alfonso Ghedin i el violoncellista Vincenzo Altobelli també formà duet amb la pianista…

El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo…

Es formà a la seva ciutat natal sota el mestratge de P Jiménez, J Campabadal i E Osuna Com la majoria de músics americans del seu temps, prosseguí els estudis a Europa, en el seu cas al Conservatori de Brusselles, entre el 1881 i el 1884, amb A Mailly En retornar a Costa Rica, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de San José En vista de les dificultats per a desenvolupar-hi la seva carrera, el 1901 marxà als EUA Allí treballà com a organista i director de capelles a Long Island, Nova York i Nova Jersey i tant la seva obra com la seva tasca docent hi…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…