Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb èxit a Berlín 1935-36 i a…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S…

Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’…

Descobert per Clemens Heinrich Krauss, estudià cant a Frankfurt El 1926 debutà com a Florestan Fidelio en aquesta ciutat i cinc anys més tard fou contractat a la Staatsoper de Viena L’any 1935 es traslladà a Berlín, on cantà fins el 1945 Entre el 1945 i el 1952 formà part de l’Òpera de Munic Actuà amb èxit en el Festival de Salzburg a partir del 1931, i en el de Bayreuth a partir del 1933, i també feu una discreta carrera en teatres allunyats dels nuclis germànics com el Covent Garden, on cantà el 1934 Centrà el seu repertori en les òperes de R Wagner, R Strauss i, en menor…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant amb directors…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…