Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Comí
Història
Música
Joglar.
Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…
,
José Palomino
Música
Compositor i violinista castellà.
Estudià violí i composició amb A Rodríguez de Hita El 1770 obtingué la plaça de violinista a la capella reial, i el 1774 viatjà a Portugal, on el príncep regent de Lisboa el no menà primer violí de la Real Câmera El 15 de juny de 1785, en ocasió del doble esponsori de l’infant Gabriel de Borbó amb Anna Victòria de Portugal i de la infanta Carlota de Borbó amb l’infant portuguès Dom Juan, se li encarregà la direcció de les festes i s’interpretà, entre altres obres, el drama musicat per ell mateix Il ritorno di Astrea in Terra , que obtingué…
Cerverí de Girona
Literatura
Música
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…
, ,
Clemens Wenzeslaus Maria Brentano
Música
Poeta alemany.
Per la seva poesia lírica, és considerat una de les figures literàries més rellevants del Romanticisme alemany Fou també important la seva tasca com a folklorista edità, amb Achim von Arnim, el recull de poesia popular Das Knaben Wunderhorn 'L’infant del corn meravellós', 1805 Un bon nombre de cançons i poemes d’aquesta recopilació foren musicats per compositors com ara Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Richard Strauss Les versions més famoses són probablement les de Gustav Mahler, el qual en feu cicles de cançons o les incorporà a les seves simfonies
Massot al-Fulei
Música
Joglar moro valencià.
Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"
sonall
Sonall
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Joguina sonora de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig Consta d’una cavitat globular amb un mànec o agafador, a l’interior de la qual hi ha petites peces que xoquen contra les parets en ser sacsejades La cavitat pot ser esfèrica o oval, o reproduir també les més diverses formes associades al món infantil ninos, gossets, etc Objecte d’entreteniment destinat a desvetllar la curiositat auditiva dels més petits, es construeix en una gran diversitat de materials argent, llauna, vímet, plàstic o d’altres Alguns sonalls, en lloc d’agafador, tenen inserida una petita anella…
Johann Heinrich Schröter
Música
Violinista i compositor alemany.
Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una…
Marturià Prats
Música
Compositor i orguener català.
Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica…
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren…
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772…