Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Giulia Frasi
Música
Soprano italiana.
Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i…
Henry Carey
Música
Compositor i dramaturg anglès.
La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de les seves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar les seves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les seves peces, entre les quals cal destacar per la seva originalitat…
Pere Soler i Soler
Música
Oboista i compositor català.
Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…
free-jazz
Música
Varietat de jazz sorgida els anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d’estructura estròfica i de continuïtat rítmica.
Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of Chicago i…
,
Myriam Francheri Baglietto
Música
Mezzosoprano argentina pertanyent a la família del compositor Francesc Alió i Brea.
Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu…
Giuseppe Scarlatti
Música
Compositor italià.
Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també viatjà a Espanya,…
Louis Emmanuel Jadin
Música
Compositor i pianista francès.
Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic autor de…
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
marxa
Música
Música destinada originàriament a acompanyar el pas de grups de persones (desfilades militars, processons, seguicis, etc.), basada en patrons rítmics senzills, marcats i reiteratius.
Normalment el metre de les marxes és binari, tot i que també n’hi ha molts exemples en metre ternari Les frases són regulars, i l’estructura formal amb més tradició és com la del minuet, amb un o més trios de caràcter més melòdic És en la música militar on la marxa ha tingut el seu principal camp de desenvolupament Molt probablement els orígens de la marxa militar es troben en els ritmes de tambor que, al principi del segle XVI, identificaven els diferents exèrcits europeus Les primeres bandes militars aparegueren a la segona meitat del segle XVII, molt condicionades musicalment per les…