Resultats de la cerca

Els seus orígens són coreogràfics i possiblement nasqué en un medi eclesiàstic Sembla que les primeres manifestacions d’aquesta forma eren danses en cercle en les quals es cantava alternativament uns versos amb les seves tornades Començà a ser utilitzat amb una estructura molt similar a la definitiva pels trouvères , tot i que sobretot se n’han conservat exemples exclusivament literaris Alguns teòrics del segle XIII, com Jean de Grouchy, ja s’hi refereixen, i en destaquen el caràcter circular cantilena rotundellus , ja que comença i acaba de la mateixa manera Adam de la Halle fou el primer…

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències

Estesa en general per tot l’Estat espanyol, segons el context pot rebre altres denominacions pasacalle , marza , mayo , etc A Catalunya aquesta pràctica cançonística es troba sobretot en algunes comarques lleidatanes i tarragonines En aquest cas, la cançó pren la seva forma literària de les corrandes corranda i musicalment és molt influïda per la jota Dins aquest repertori cançonístic cal enquadrar també les cançons de quintos , que entonaven els joves alguns dies abans de la seva incorporació a l’exèrcit

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…

Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos 1923 Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística" Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera 1916, Poema…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…

Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la…