Resultats de la cerca

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

De ben petit, Browne s’installà als EUA, on feu tota la seva carrera musical Fou un dels millors autors de cançons folk i sobretot pop , com Take it easy o These days , que popularitzaren altres artistes com Eagles, Allman Brothers, Nico, Tom Rush, Joe Cocker i Linda Rondstat, amb alguns dels quals també tocà Les seves lletres sensibles i intelligents estan emmarcades a la Califòrnia de després dels Beach Boys Els anys vuitanta vehiculà a través de la música la seva ideologia progressista, cosa que l’enfrontà a l’administració Reagan Però els noranta tornà a temes més personals Dels discos…

Abandonà la pintura per la música i compaginà la tasca de violoncellista en diferents formacions orquestrals amb els estudis de composició amb D Brescia El 1929 es traslladà a Hollywood Califòrnia i el 1935 entrà al departament de música de la Warner Brothers, on treballà com a orquestrador amb músics com EW Korngold i M Steiner The adventures of Marco Polo A Mayo 1938 fou la seva primera banda sonora Amb una setantena de partitures per a pellícules, H Friedhofer fou un dels compositors cinematogràfics més aclamats El 1946 guanyà un Oscar per la banda sonora de The Best Years of Our …

Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-2003, un conjunt…

Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…

Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…

Vida Nasqué en una família de músics el seu pare, Franz Anton Weber, era germà del pare de Constanze Weber, l’esposa de WA Mozart, i els seus germanastres Fridolin i Edmund -fills del primer matrimoni del pare- estudiaren a Viena amb J Haydn En la seva primera infantesa acompanyà els seus pares en els seus desplaçaments com a propietaris d’una companyia de teatre musical ambulant Rebé les primeres lliçons de música de Fridolin i, més tard, quan la companyia teatral familiar s’installà temporalment a Hildburghausen, fou alumne de Johann Peter Heuschkel Amb evidents dots per a la música, a onze…