Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
brunzidor
Música
Instrument aeròfon per rotació.
Consisteix en un disc -de guix o fet amb un fragment de terrissa- o una làmina d’escorça o fusta que, en ser posat en rotació per mitjà d’un cordill o fil de llana, produeix un so Actualment és considerat un joc d’habilitat, però en algunes cultures primitives ha estat un important instrument ritual, i el seu so, un missatger de la veu dels avantpassats
rec-rec
Música
Joguina sonora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…
Juan de Sessé y Balaguer
Música
Organista i compositor aragonès.
Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…
baqueta

Baqueta de bateria
© Fototeca.cat / Idear
Música
Part excitant dels instruments idiòfons, membranòfons i, excepcionalment, algun cordòfon com el saltiri o tambor de cordes.
Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50…
vibràfon

Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…
marimba

Marimba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme genèric que defineix un grup d’idiòfons, alguns dels quals són pinçats i d’altres colpejats.
A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…
flauta de Pan

Flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
,
William Shakespeare
Literatura anglesa
Teatre
Música
Poeta, dramaturg, comediògraf, actor i empresari teatral anglès.
Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana És molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford El 1582 es casà amb Anne Hathaway, filla d’un terratinent de Shottery, de la qual tingué tres fills Uns quants anys abans del 1592 anà a viure a Londres, on feu d’actor Dedicà la seva primera obra, el poema Venus and Adonis 1593, d’un filigranament ben renaixentista, al comte de Southampton, i l’any següent li dedicà també el seu segon poema, The Rape of Lucrece A causa de l’epidèmia del 1593, els teatres de Londres tancaren gairebé un any Després actuà en la companyia “del…
,
pàssia

Exemple 1 - Girona: ms. 22
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…