Resultats de la cerca

Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769 Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’editaren a França, Anglaterra…

Estudià a Milà i debutà a Torí el 1933 com a Lauretta a  Gianni Schicchi , de Puccini Aviat s’especialitzà en el repertori verista i esdevingué, la temporada 1939-40, la intèrpret emblemàtica d’ Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que interpretà als principals teatres d’òpera d’Itàlia Nàpols, Roma, Venècia i Florència Fou també una notable intèrpret de diversos papers veristes d’òperes de Piero Mascagni, Umberto Giordano, Luigi Cheribini i Riccardo Zandonai  El 1941 es casà i abandonà els escenaris Aconsellada per Cilea, reprengué la seva activitat musical el 1951 amb unes memorables…

Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…

Vida La seva carrera musical transcorregué íntegrament a Màntua Mantingué estretes relacions amb la cort dels Gonzaga, tot i que la seva posició fou sempre una mica inestable pel fet de ser jueu Dedicà les seves primeres obres, Il primo libro delle canzonette 1589 i Il primo libro de madrigali 1600, al duc Vicenç Gonzaga I de Màntua, un dels seus màxims protectors Amb el pas del temps i la mort del duc 1612, els lligams amb la família Gonzaga s’afebliren, al mateix temps que la vida musical a la cort començava a declinar Rossi exercí un paper molt actiu en la vida teatral de Màntua Fou…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…