Resultats de la cerca

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament…

La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de diverses…

Fou violinista de la Real Capilla de San Cayetano, i tocà també en companyies de comèdies El 1778 guanyà la plaça de violinista dels teatres de Madrid El 1787 compongué les seves primeres tonadillas , i l’any 1790 passà a ocupar el càrrec de compositor de les companyies teatrals madrilenyes, que abandonà dos anys més tard De la seva producció vocal s’han conservat prop de 150 tonadillas , juntament amb minués , seguidillas i rondós Una de les tonadillas que gaudí de major èxit i popularitat fou La ópera casera 1799 Els trets estilístics de la seva obra s’emmarquen dins la música…

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo Wagner…

El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…

En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…