Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T…

Durant la dècada del 1760 formà part, com a violinista, de l’orquestra del comte Colloredo La seva activitat professional, però, es desenvolupà principalment a Suïssa, on fou solista a la Musiksaalgesellschaft de Zuric i també en orquestres d’altres ciutats com Ginebra, Lausana i Mülhausen Entorn del 1770 s’establí a la Haia, on assolí cert prestigi com a compositor i professor El 1780 fou nomenat konzertmeister de l’orquestra del marcgravi de Baden-Durlach, càrrec que ocupà fins a la mort Compongué vint-i-vuit simfonies, principalment publicades a Amsterdam i la Haia, que…

L’any 1600 entrà a la Universitat de Königsberg, on es formà musicalment al costat de Johannes Eccard, amb qui continuà estudiant fins el 1608 El 1602 ingressà com a cantor baix a la capella de la cort del príncep elector, el marcgravi Georg Friederich de Brandenburg, i també serví com a cantor a la catedral de Königsberg L’any 1626 arribà a obtenir el càrrec de mestre de la capella cortesana Es coneixen diverses obres de la seva producció, algunes de les quals aparegueren en edicions com Cantiones sacrae harmoniae 1624, per a quatre-deu veus També publicà alguns volums amb obres…

Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició Destaca…

Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes,…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també…

Segurament es formà a la seva ciutat natal amb Joachim a Burck Fou cantor a la capella ducal de Weimar des del 1567 fins al 1571, i a la capella de la cort bavaresa de Munic fins el 1573, on fou deixeble de Roland de Lassus El 1577 es trobava al servei de la família Fugger a Augsburg Del 1578 al 1608 ocupà diversos llocs a la capella del marcgravi de Brandenburg-Ansbach a Königsberg, i arribà a ser mestre de capella de la cort prussiana A partir del 1608 desenvolupà la mateixa funció a la capella del príncep elector a Berlín Fou un dels compositors protestants més importants del…

Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’òpera…

El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i visità Hamburg…