Resultats de la cerca

Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…

Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al Metropolitan…

Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G…

Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni , de Mozart Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels seus dots…

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual…

Format per Kurt Cobain veu i guitarra, Chris Novoselic baix i Dave Grohl bateria, la seva aparició marcà un abans i un després en el rock Influïts pel heavy de Black Sabbath, el hardcore-punk de Black Flag i les melodies pop de The Beatles, feren unes cançons de ritme agressiu, claustrofòbiques i denses, expressió de la buidor espiritual dels joves nord-americans dels anys noranta del segle XX, l’anomenada Generació X Cobain i Novoselic fundaren el grup el 1987, però no fou fins el 1991, un cop incorporat Grohl, que enregistraren el seu disc més memorable, Nevermind , amb èxits…

Rebé del seu pare, un director de bandes, les primeres nocions musicals Posteriorment continuà la seva formació musical amb WS Conran i H Corri i començà la vida professional tocant el violí al Teatre Reial de Dublín Emigrà a Tasmània 1835 i al cap de poc s’installà a Sydney, on fou reconegut com un bon violinista i, també, un gran pianista Després d’abandonar Austràlia inicià una sèrie de viatges que el portaren a països com Xile, l’Índia o Mèxic El 1841 dirigí una temporada operística a Ciutat de Mèxic i, un cop acabada, feu una gira de concerts que inclogué Nova York i, després, Europa La…

Fou un dels grans directors que, com H von Bülow, F Mottl, G Mahler o R Strauss, marcaren la fi del Romanticisme i l’inici del segle XX De procedència moraviana, tingué una formació austríaca, com era usual en molts músics de la zona A partir del 1866 estudià violí i composició al Conservatori de Viena, tasca que compaginà, des del 1871, amb la de violinista en l’orquestra de la cort, sota la direcció de músics com R Wagner, F Liszt, J Brahms i A Bruckner, entre d’altres El 1878 ocupà el lloc de segon director a l’Òpera de Leipzig i el 1889 acceptà la direcció de l’Orquestra Simfònica de…

Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta darrera on es…