Resultats de la cerca

Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor melòdica vegeu…

Per la seva morfologia es classifiquen en perfectes, augmentats o disminuïts en funció de si la 5a és, respectivament, justa, augmentada o disminuïda i en perfectes majors i perfectes menors o simplement majors o menors en funció de la seva 3a

Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy emprà microtons…

L’interval producte de la inversió s’anomena interval complementari, o interval complement de l’altre, perquè la suma de tots dos cobreix l’interval d’8a Les inversions d’intervals majors donen lloc a intervals menors i viceversa, les d’intervals augmentats donen lloc a intervals disminuïts i viceversa i els intervals justos continuen essent justos en ser invertits

Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’escala que es…

Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació

L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les…

Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor