Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Hans Goverts
Música
Clavecinista holandès.
Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos
Bernat Sastre
Música
Flautista, organista i abat català.
Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia
Jean Lebrun
Música
Intèrpret de trompa i compositor francès.
El 1780 anà a París, i l’any següent debutà al Concert Spirituel Nomenat primer corn de l’Òpera 1786, ocupà aquesta mateixa posició a la capella reial de Berlín i realitzà nombroses gires per Alemanya i els Països Baixos Vers el 1800 tornà a París, on, segons algunes referències, se suïcidà Lebrun fou un dels principals intèrprets de trompa del seu temps en millorà considerablement la tècnica d’execució i fins i tot en canvià el disseny per tal que, eliminant les rugositats de la tubuladura amb un recobriment de laca, produís un so més nítid Escriví també concerts i peces per a aquest…
Josep Marinel·lo i Guardiola
Música
Cantor, fagotista, organista i mestre de capella català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama…
Hernando Franco
Música
Compositor d’origen extremeny, actiu a Guatemala i Mèxic durant el segle XVI.
Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà substancialment el…
Nikolaj Obukhov
Música
Compositor rus.
Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…
Andreu Fortuny i Fàbrega
Música
Violinista, director i compositor.
Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya Fou un dels grans concertistes del seu temps S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més tard, també com…
,
Friedrich Funcke
Música
Compositor i musicògraf alemany.
En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda…
Jaume Vilà i Figueras
Música
Intèrpret de tenora i flautista.
Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…