Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Frederic II de Prússia
Música
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…
Guiraut Riquier
Música
Trobador provençal.
Vida Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz , en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz , cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual romangué fins…
Josep Nonó
Música
Compositor, teòric i pedagog català.
Vida El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna El seu nom apareix, el 1808, en les llistes de l’arxiu del Palacio Real com a professor de cambra El 1841 publicà a Madrid l' Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir un conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix any L’any següent compongué un Te Deum per al naixement de la infanta Maria Lluïsa, filla…
Juan Ponce
Música
Compositor andalús actiu al principi del segle XVI.
Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus
Joan dels Òrguens
Música
Ministril d’instruments de tecla a la cort de Felip l’Ardit, duc de Borgonya, aproximadament entre el 1385 i el 1398.
Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur
Gabriel Terrassa
Música
Organista català, actiu al final del segle XV i principi del XVI.
Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…
Lluís XIV de França
Música
Rei de França, fill de Lluíx XIII i d’Anna d’Àustria.
Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els…
Escola de Berlín
Música
Grup de compositors vinculats a la cort de Frederic II de Prússia, dit Frederic el Gran, que regnà del 1740 al 1786.
L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…
Gracià Raynell
Música
Xantre i trobador franciscà.
Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard…
Hernando de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, fill d’Antonio de Cabezón.
Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…