Resultats de la cerca

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la cultura…

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…

Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la  Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…

Vida Tingué una educació àmplia i acurada en arts liberals, incloent l’estudi de la música a càrrec del cantor Joachim Gerstenbüttel A sis anys rebé classes particulars d’instrument de tecla i composició per part de JN Hanff i de cant per un mestre del qual només es coneix el cognom, Woldag També estudià viola de gamba, violí, flauta, oboè i llaüt A l’edat de nou anys era un nen prodigi que cantava i tocava l’orgue a les esglésies d’Hamburg La seva bona veu el portà a cantar al teatre d’òpera de la ciutat al cor i en papers menors El 1696, any en què la companyia viatjà a Kiel, feu el seu…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El pare de Händel, Georg, de professió cirurgià barber, havia…

L’Antiguitat Les pràctiques musicals a la Roma antiga es coneixen gràcies a les descripcions de poetes i literats de l’època, i no pas a través de fonts directes o tractats musicals, que començaren a aparèixer en temps més recents Aquestes descripcions, tot i que esmenten els instruments musicals i algunes formes de cant, sobretot ofereixen informacions relacionades amb els contextos en què es desenvolupaven les activitats musicals Durant la primera època del període republicà, a Roma es practicaven unes formes de cant monòdic i de cant coral D’ambdós se’n conserven fragments de textos i unes…