Resultats de la cerca

Hiriam King Williams, més conegut com a Hank Williams, fou l’home que revolucionà el country i que influí decisivament en el naixement del rock and roll El 1936 cantà per primera vegada en una emissora de ràdio, la WSFA, i aviat es convertí en un dels seus intèrprets més populars A setze anys abandonà els estudis i inicià la seva carrera professional com a músic Rebé la influència del country i el gòspel, i aprengué blues de Rufus Payne, un músic de carrer de Georgiana L’actitud de Williams dalt de l’escena i la seva manera de cantar el country tradicional o honky tonk marcaren el patró del…

És un dels músics més prolífics i creatius de l’escena folk-rock anglosaxona, compromès políticament i socialment La seva carrera en solitari començà al final dels anys seixanta i al principi del segle XXI continuava actiu Ha fet blues , rockabilly , country-rock i fins i tot música electrònica, tot i que on més ha destacat és en el camp del folk-rock , amb discos tan emblemàtics com After the gold rush 1970, Harvest 1972, Rust never sleeps 1980, Freedom 1989 i Harvest moon 1992 També ha collaborat amb els grups Crazy Horse i Crosby, Stills, Nash & Young Ha estat un referent…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…

Es crià prop de Nova Orleans i després a Minneapolis Estudià diversos instruments i formà part de l’orquestra familiar Al principi dels anys trenta, ja amb el saxòfon tenor, treballà a Kansas City, on formà part de les orquestres de Walter Page, Bennie Moten i Count Basie El 1934 treballà mig any a l’orquestra de Fletcher Henderson i el 1936 tornà amb Basie quan la seva orquestra debutà a Nova York Hi romangué fins el 1940 gravant Shoe Shine Boy , Lady Be Good , Every Tub , Jive at Five i Lester Leaps In , entre altres títols Després treballà amb el seu propi conjunt, amb el qual…

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…

Vida Estudià lleis a Cambridge i es doctorà en física a la Universitat de Caen, Normandia, l’any 1605 Era membre d’una família acomodada i, fruit del seu pas per Cambridge, durant tota la seva vida mantingué importants contactes amb la noblesa, fet que afavorí l’acceptació i difusió de la seva obra Com a creador, s’inicià en la poesia, camp en el qual gaudí de cert èxit Aviat, però, començà a guanyar celebritat per les seves cançons per a llaüt Les primeres aparegueren en un recull editat el 1601 per Philip Rosseter, A Book of Ayres La seva obra està formada essencialment per cançons amb…

Vida Artista camaleònic tant pel que fa a la seva imatge com a la música, a voltes innovador i a voltes adaptant-se a la moda, introduí la teatralitat en el rock S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical El 1966 es canvià el nom de David Robert Jones pel de David Bowie i publicà el seu primer àlbum amb aquest nom Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum 1969 incloïa la cançó Space Oddity , que més endavant aconseguí un gran èxit Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels…

Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…

Vida Probablement rebé la seva primera educació musical a la catedral de Salisbury, on fou nen cantor Aviat mostrà el seu excepcional talent musical, la qual cosa feu que el mecenes Edward Seymour el posés sota la tutela del seu propi mestre de música, John Coprario És possible que aquest reconegut compositor redactés les seves Rules how to Compose 1617 precisament per facilitar la instrucció del jove músic Lawes fou escollit per a ser un dels músics privats del príncep Carles, el qual el mantingué en el càrrec després d’accedir al tron el 1625 Dedicà gran part de la seva activitat a la…

Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…