Resultats de la cerca

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…

Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més, creava…

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…

Compaginà els estudis de filologia i estètica amb els de música Feu composició amb Z Fibich 1895-1900, de qui, amb el temps, esdevingué collaborador i amic Exercí de professor de txec i d’alemany, però finalment es dedicà a la música de manera exclusiva Dirigí l’Òpera del Teatre Vinohrady de Praga i la del Teatre Nacional del 1920 al 1935 En aquests quinze anys programà i dirigí nombroses òperes d’autors contemporanis seus, com Wozzeck , d’A Berg, o obres de Z Fibich, V Novák i L Janácek La seva producció s’anà desenvolupant des del neoromanticisme, amb paleta orquestral brillant i una…

Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i posteriorment…