Resultats de la cerca

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com controlar "el…

Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus…

Es formà en les disciplines de piano i composició a Leipzig i el 1886 anà a Berlín, on estudià a la Hochschule für Musik Installat en aquesta darrera ciutat, inicià la seva activitat compositiva amb l’òpera Kosakkene 'Els cosacs', 1894 i l’oratori Den forlorne søn 'El fill pròdig', 1896 De nou a Noruega, fou professor de composició i contrapunt a Kristiansand entre el 1896 i el 1908, fou director de la Societat Coral Drammen 1897-1901 i organista de l’església de Gamlebyen 1909-26 A partir del 1898, gràcies a una beca del govern, pogué dedicar-se a l’estudi i la recollida de cants folklòrics…

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…

Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…

Vida D’ascendència romanesa, estudià a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Europa amb F Zweig i K Böhm Entre el 1960 i el 1964 dirigí la Young Musician’s Foundation Debut Orchestra, i posteriorment fou director d’orquestra al Ballet de San Francisco Assistent de Z Mehta a la Filharmònica de Los Angeles del 1965 al 1968, el 1966 rebé el Premi Koussevitzky, a Tanglewood El 1969 es traslladà a Londres, on, fins al 1974, estigué al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra De manera simultània, del 1972 al 1978 fou director de la Simfònica de Houston El 1982 fou nomenat…