Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Eduard Bocquet
Música
Violinista.
Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí
elegia
Música
Composició poètica de tema trist i planyívol, basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre
Oriol Bordas i Cornet
Música
Percussionista, saxofonista, compositor i director d’orquestra de jazz català.
Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon
Sid ney Catlett
Música
Bateria nord-americà de jazz.
Tocà en diverses bandes de Chicago abans d’installar-se a Nova York el 1930, on treballà amb Benny Carter, McKinney’s Cotton Pickers, James Fletcher Henderson i Don Redman Del 1938 al 1942 treballà amb Louis Armstrong, de qui esdevingué el bateria preferit Després de liderar grups propis a diferents ciutats, s’incorporà novament a la formació d’Armstrong All Stars 1947-48 Catlett fou un dels millors i més avançats bateries de l’època swing Tenia un innovador concepte melòdic en els solos i la seva influència es feu sentir en la generació posterior - PBO -
Molière
Música
Pseudònim del dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin.
Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671…
Paul Gerhardt
Música
Poeta alemany.
Ordenat de ministre protestant, era diaca el 1651 a l’església de Sant Nicolau de Berlín, càrrec que dimití el 1666 per diferències de tolerància religiosa amb l’elector de Prússia, Frederic Guillem El 1699 fou novament ministre d’una parròquia a Lübben Luterà fervent, en la seva obra contraposa la turbulència del món a la pau que sorgeix de l’experiència interior de la fe De llenguatge planer, els seus més de cent trenta cants i himnes, molt divulgats, són interpretats encara avui Foren musicats primer pels cantors Johannes Crüger i Johann Georg Ebeling Johann Sebastian Bach…
Vicente Requeno y Vives
Música
Teòric aragonès.
Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…
Piero Bellugi
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià música a Florència i continuà els estudis a Siena i a Salzburg Perfeccionà la seva tècnica als Estats Units, amb Rafael Kubelik i Leonard Bernstein, fet que li permeté dirigir diferents orquestres En un principi compaginà la tasca artística amb la docència a Berkeley 1956-58 i en altres universitats dels Estats Units Novament a Europa, fou director a la Scala de Milà, i del 1969 al 1972 dirigí l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Interessat per la música del segle XX, el seu repertori inclou obres d’autors contemporanis, com ara Darius Milhaud i Goffredo Petrassi, dels…
benedictus
Música
Aclamació que constitueix la segona part del sanctus i que comença, en llatí, amb els mots Benedictus qui venit in nomine Domini ('Beneït el qui ve en nom del Senyor'; Mateu 21,9) i conclou amb la repetició de l’hosanna del sanctus.
Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs del seu ritu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina