Resultats de la cerca

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A partir del 1966…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

Estudià orgue al Conservatori Reial Danès, on es diplomà el 1943, i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1958 Fou deixeble de JP Larsen Fundà l’orquestra de cambra Collegium Musicum 1943, de la qual fou organista i clavicembalista fins que es dissolgué el 1976 Fou professor de musicologia a la Universitat de Copenhaguen 1958-90 i al Seminari Pastoral d’Århus 1977-88 Presidí la Societat Danesa d’Organistes i Mestres de Capella 1953-59, fou membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1964-72 i presidí la junta de l’Òpera Jyske a Århus 1973-86, 1990-92…

Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la catedral de València…

Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College 1943-45 i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston 1945-47 Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac El 1957 esdevingué corresponsal especial per a The…

Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…

Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi de la seva…

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de…