Resultats de la cerca

Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica orquestral L…

Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots els…

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer…

Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…

Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb els mestres J Lamote de Grignon i J Barberà El 1930 es traslladà a París, on estudià a l’École Normal de Musique i al Conservatori rus El 1933 guanyà un concurs internacional de cant a Viena, i a partir d’aleshores inicià una important carrera sobre els escenaris d’arreu d’Europa i l’Estat espanyol Entre els anys 1929 i 1937 collaborà assíduament en les vetllades de l’Associació Obrera de Concerts El 1934 participà en les representacions d' Euda d’Uriach , d’AVives, al Gran Teatre del Liceu, al costat d’H Lázaro També collaborà…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona…

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera…

El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la seva tasca…