Resultats de la cerca

Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de tipus devocional…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…

Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden rebre noms…

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…

El 1636 ingressà al convent de les ursulines de Novara, del qual fou superiora el 1686 i, el 1693, era superiora provincial de la congregació Les seves primeres composicions daten del 1640 i es conserven dins de la collecció RISM 1640 del mestre de capella de la catedral de Novara, Gasparo Casati Al llarg de la seva vida publicà unes 200 obres que ocupen 20 volums que inclouen gairebé tots els gèneres de música sacra Anomenada " musa novarese ", es dedicà especialment al motet amb un estil concís i elegant, utilitzant formes simètriques en harmonies particularment expressives per…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets …

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat Consta d’un disc de bronze amb les vores marcadament corbades a l’interior i amb una protuberància a la part central, més o menys pronunciada, que és el lloc on es percut amb una maceta -generalment recoberta de feltre- per tal d’obtenir el so Originari del sud-est asiàtic, és un dels instruments més representatius de la música tradicional d’Àsia i Indonèsia Generalment es toca en grup, amb elements de diferents mides i per tant de diferents afinacions, o bé amb elements de la mateixa mida però amb diferents afinacions,…

Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement…