Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX

Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures…

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs oficials…

Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts…

Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt…

Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a…

Estudià a Colònia i a Wuppertal i passà un temps com a assistent i repetidor a Wuppertal, Allenstein, Detmold i Allenhausen Debutà com a director d’orquestra a l’Òpera de Colònia el 1939 Després del parèntesi que la guerra marcà en la seva carrera, el 1945 fou nomenat director de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, càrrec que deixà al cap de poc en ser requerit per les autoritats alemanyes perquè s’ocupés de la reconstrucció de l’activitat musical del país El 1948 renuncià els càrrecs oficials i assumí la titularitat de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, on romangué fins el 1975 Després d’…

Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses Collaborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una…

Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions…