Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
La Sonora Matancera
Música
Conjunt degà de les orquestres de son i salsa.
El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…
Jacek Kasprzyk
Música
Director d’orquestra polonès.
Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’…
Orquestra Simfònica de l’Estat Rus
Música
Orquestra fundada a Moscou el 1936 amb músics que havien format part d’altres orquestres de la capital russa.
Es presentà en un concert a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, i uns quants mesos més tard realitzà la primera gira per l’URSS Aleksandr Gauk en fou el primer director 1936-41, i l’han succeït Natan Rakhlin 1941-45, Konstantin Ivanov 1946-65, Jevgenij Svetlanov 1965-2000 i Vasilij Sinajskij, director artístic i de l’orquestra des del 2001 El seu repertori està dedicat bàsicament a la música russa, i compositors com S Prokof’ev, A Khačaturjan, D Kabalevskij i D Šostakovič han dirigit la formació en la interpretació de les seves obres El mateix Šostakovič i T Khrennikov, entre d’altres,…
Garrick Ohlsson
Música
Pianista nord-americà.
Inicià estudis musicals al Conservatori de Westchester amb T Lishman i posteriorment estudià a la Juilliard School L’any 1966 fou guardonat al Concurs Busoni de Bolzano i al de Mont-real, concurs que guanyà en l’edició del 1970, any en què aconseguí també el primer premi del Concurs Chopin de Varsòvia Dotat d’una envergadura física notable, les seves enormes mans li afavoreixen una tècnica fàcil Ha actuat amb les orquestres més importants d’Europa i dels Estats Units, com les filharmòniques de Munic i Rotterdam, les principals de Londres, o les orquestres de…
Harry "Sweets" Edison
Música
Trompetista nord-americà.
Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i Billie Holiday…
Doc Cheatham
Música
Trompetista nord-americà de jazz.
Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding 1928-30 Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway 1933-39, Teddy Wilson 1939 i Benny Carter 1940 Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana Dirigí la seva pròpia banda a Nova York 1960-65 i després treballà amb Benny Goodman 1966-67 A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials Fou en aquesta època…
Vladimir Teodorovic Spivakov
Música
Violinista i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles, i la…
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans …
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves…
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina