Resultats de la cerca

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Estudià violí amb Restano i poc després, amb tan sols sis anys, feu la seva primera aparició en públic El 1823 fou presentat a N Paganini, que quedà gratament impressionat per les capacitats del jove Sivori, al qual dedicà algunes composicions totes elles perdudes Paganini el recomanà al seu antic mestre G Costa, amb qui estudià del 1824 al 1827 A partir de llavors continuà la seva formació amb A Dellepiane, amb qui feu una reeixida gira de concerts de divuit mesos que el portà fins a París i Londres El 1829 tornà a Gènova, on ocupà el lloc de primer violí en l’…

Estudià violí a partir de quatre anys, i quan en tenia set debutà en un recital al Teatro Lirico de Milà, on interpretà la partita número 2 de JS Bach i alguns dels 24 capricci de N Paganini Estudià als conservatoris de Ginebra i Milà i fou deixeble de George Enescu a París i Siena Al final de la dècada dels cinquanta inicià la seva carrera de concertista Ha collaborat amb la majoria d’orquestres i directors més importants del món, tant en sales de concerts com en estudis de gravació El seu repertori inclou algunes de les obres més virtuosístiques per a violí de compositors com N…

Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental

Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual

Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A més,…

Fou alumne d’Oskar Back al Liceu de Música d’Amsterdam i debutà com a solista quan només tenia nou anys Després d’haver estat primer violí de la Residentie Orkest de la Haia 1950-62, aquest darrer any fou nomenat primer violí de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El 1963 fou membre fundador del Trio Guarnerius al costat de Danièle Delorme piano i Jean Decross violoncel Durant els anys seixanta també formà duo amb el violinista Theo Olof La seva discografia inclou els concerts de J Haydn, L van Beethoven, J Brahms, M Bruch i el Concert número 1 , opus 6, de N Paganini Actuà amb un…

Visqué a Florència del 1670 al 1673 De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort Juntament amb HIF von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria Escriví dues colleccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo 1676 i Hortulus chelicus 1688, on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes Moltes obres dels seus Scherzi són compostes en forma lliure i…

Començà els estudis de violí a set anys, i quan en tenia deu feu la seva primera aparició pública amb l’Orquestra Simfònica de Denver Es perfeccionà amb Ivan Galamian a la Juilliard School de Nova York i es diplomà a la Universitat d’Indiana l’any 1970 Feu estudis de perfeccionament amb Jascha Heifetz El 1972 fou guardonat al Concurs Niccolò Paganini de Gènova, i dos anys més tard, amb el segon premi al Concurs Čajkovskij de Moscou A partir d’aquesta data inicià una carrera internacional que el portà a l’Amèrica del Sud, Europa i Àsia Fou convidat a actuar a la Casa Blanca en…