Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Enric González i Gomá
Música
Compositor i crític musical valencià.
Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i,…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…
Gösta Nystroem
Música
Compositor i pintor suec.
Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex Viatjà per la…
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor, director i pedagog català.
La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…
Max Havart

Max Havart
© Federació Sardanista
Música
Compositor, instrumentista de tible i tenora, pedagog i investigador sobre la cobla.
Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi ha Campanes…
,
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…
música electroacústica
Música
Música que utilitza mitjans electrònics com a font sonora, i també per a la transformació i reproducció del so.
L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang der Jünglinge 'El cant…