Resultats de la cerca

Aquesta tècnica fou habitual als segles XVI i XVII i el seu gènere principal fou la missa paròdia El terme paròdia aparegué per primera vegada com a títol d’una missa de Jakob Paix el 1587

Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la…

Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu…

S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí en La…

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…

Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica Al…

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà com a…

Vida Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes on ja havia aconseguit el títol d’enginyer i entrà a França com a refugiat el 1947 Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O Messiaen Es donà a conèixer amb Metastasis 1953-54, peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent A partir d’aquí elaborà…

Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…