Resultats de la cerca

Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En general no es parla de contrapunt invertible quan aquest intercanvi de posicions no afecta la veu del baix Si la inversió té lloc desplaçant una 8a un dels trams, aleshores es parla de contrapunt invertible a l’8a ex 1 si es produeix per desplaçament d’una 15a, es parla de contrapunt invertible a la 15a La inversió a l’8a o a la 15a suposa la inversió dels intervals per exemple, en el cas del contrapunt a l’8a, l’8a passa a ser un uníson, la 7a una 2a, etc La 5a és l’únic interval consonant que pot esdevenir…

Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les possibilitats…

Així, es parla de la família del vent-fusta, de la família dels instruments de llengüeta senzilla, etc

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part…

Quan es parla de l’interval de primera se sobreentén que es tracta de la 1a J, més sovint anomenat uníson, però també existeixen la 1a aug sol 3 -sol♯ 3 i la 1a dis sol 3 -sol♭ 3

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió retrogradada…

La llargada de la intervenció de cada solista és usualment de quatre o vuit compassos, però són també habituals les llargades de setze, dotze i dos compassos, i, fins i tot, d’un Entre músics es parla de "quatres", "vuits", etc

Així, es parla de la secció conclusiva d’un tema o de la secció de desenvolupament d’una forma sonata Des d’una concepció ternària de la fuga, també s’ha dividit aquesta forma en diferents seccions primera, segona i tercera secció respectivament

Es parla de veu de pit quan, amb relació a la seva qualitat tímbrica, en una veu predominen els harmònics greus Pel timbre s’oposa a les categories de veu blanca, veu clara, veu engolada i veu bitonal i, pel registre, s’oposa a la veu de falset i a la veu de cap