Resultats de la cerca

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals…

Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit a vegades com…

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra…

El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà  La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya…

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…