Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
instruments de percussió
Música
En la classificació convencional dels instruments, grup d’instruments que es caracteritza perquè el so és produït generalment colpejant membranes, plaques, tubs o barres i, de vegades, rascant o sacsejant.
Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…
lòcric
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, mostra la següent successió de tons (T) i semitons (S): S-T-T-S-T-T-T.
No forma part del sistema de modes eclesiàstics o gregorians perquè l’interval entre els graus més importants, finalis i tenor graus 1 i 5, és de 5a dis en lloc de l’habitual 5a J de la resta de modes També rep el nom de mode de si, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
mixolidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-S-T-T-S-T.
És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
frigi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): S-T-T-T-S-T-T.
És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions
manxa
![](/sites/default/files/media/GEM/A098425.jpg)
Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
lidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-T-S-T-T-S.
És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant
Guerau de Cabrera
Música
Trobador català identificable amb Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger, almenys des del 1145.
Fou autor d’un sirventès- ensenhamen de 216 versos dirigit al joglar Cabra, a qui acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada Tot al llarg de l' ensenhamen , Guerau de Cabrera enumera obres i personatges literaris, cosa que manifesta l’erudició de l’autor Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors…
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir,…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és…
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina