Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…

Estudià a Madrid amb el mestre López i amb L de Armedillo El 1957 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Madama Butterfly , i de seguida fou contractat per J Tamayo per al protagonista masculí de Doña Francisquita El 1965 inicià una gira per països llatinoamericans amb una companyia de sarsuela i, de nou a l’Estat espanyol 1968, fou contractat per la Compañía Lírica Nacional i, posteriorment, de nou, per la de J Tamayo El 1975 participà en l’estrena d’ El pirata , d’Ò Esplà, i el 1982 cantà amb gran èxit La vida breve , de M de Falla, al Teatro de la Zarzuela, abans de…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843-, V Bellini…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves…

Estudià, successivament, a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona, centre aquest darrer on tingué per mestres A Nicolau, E Daniel i CG Vidiella El 1901 es traslladà a Madrid, on estrenà diverses sarsueles, entre les quals El chico de la portera 1901 i La tuna de Alcalá 1903 El 1903 viatjà a les Filipines i fou organista i mestre de capella de l’església de la Companyia de Jesús a la capital També collaborà en la fundació de l’Orfeó Català de Manila, que dirigí, i fou director d’orquestra de diverses companyies teatrals a les illes El 1913, any en què tornà a Catalunya,…

Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…

Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta La Traviata El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally , d’Alfredo Catalani El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula , de V Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M Glinka, Ch Gounod i G Verdi El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…