Resultats de la cerca

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…

De família noble, el 1625, malgrat la seva ceguesa, fou nomenat carillonista de la catedral d’Utrecht Tingué nombrosos deixebles i s’encarregà de la inspecció dels carillons i les campanes de diverses esglésies de la ciutat Fou un dels carillonistes més famosos del seu temps i introduí algunes millores tècniques en l’instrument per tal de millorar-ne la sonoritat En les seves investigacions trobà l’ajuda dels famosos fonedors de campanes François i Pieter Hemony, els quals portaren a la pràctica les seves idees i construïren carillons de gran puresa Com a compositor escriví una…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms, PI…

Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

Estudià música a Dresden i Berlín Un cop finalitzada la seva formació, ingressà com a professor de piano a la Neue Akademie der Tonkunst, escola berlinesa fundada per Th Kullak, un dels seus mestres Parallelament, dugué una intensa carrera com a pianista Les seves gires com a solista el portaren a diversos països d’Europa L’any 1897 s’installà a París, ciutat on romangué fins a la seva mort Com a compositor destacà per les seves peces lleugeres per a piano, que li reportaren importants èxits També fou autor d’una òpera Boabdil , 1892, d’un ballet Laurin , 1896 i de diverses peces de cambra…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i…

Estudià composició, piano i direcció coral a l’Acadèmia de Música de Detmold i assistí a classes amb R Leibowitz, E Krenek i O Messiaen a Darmstadt El 1950 fou lector a l’Escola de Música per a l’Església Luterana de Düsseldorf, on a partir del 1955 treballà com a crític musical D’ençà del 1962 fou lector al Conservatori d’Hamburg, i més tard, professor de composició i teoria 1964 del mateix centre Les seves obres no pertanyen a cap escola, però s’hi aprecia la influència del gamelan, del cant gregorià i de compositors com F Schubert i A Berg Escriví nombroses obres de "música visible", que…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià…