Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…
copeo
Música
Dansa popular mallorquina animada i en ritme ternari (3/8).
Es creu que deriva de la jota Es tracta d’un ball de parelles en el qual la dona duu la iniciativa i els balladors, posats l’un davant de l’altre, executen moviments de translació i girs ràpids A Mallorca es fa la distinció entre el copeo de muntanya, el copeo des pla i el copeo matancer, malgrat que aquestes variants presentin poques diferències entre elles Des del punt de vista musical es pot fer la distinció entre el copeo vocal-instrumental i el vocal El primer és acompanyat, bàsicament, de guitarres, bandúrries, castanyoles i triangles El compàs és ternari, mentre que el del…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la divisa del…
Hieronymus Praetorius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies tradicionals D’ell es conserven…
instruments de règim lliure
Música
Instruments musicals en què la producció d’un so només exigeix una actuació puntual i de curta durada per part de l’instrumentista.
Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia elàstica és…
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un cop fixat el material, l’únic paràmetre…
Cant de la Sibil·la

Daniel Portz interpretant el Cant de la Sibil·la durant l’acte de celebració de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat (Madrid, 2010)
© Consell de Mallorca
Música
Literatura catalana
Interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos sobre els senyals del judici final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea.
La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’ La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…
, ,
indicador mètric
Música
Signe o signes que, posats al començament d’una partitura o -si hi ha canvis mètrics que ho justifiquin- al llarg d’aquesta, indiquen el metre general de l’obra.
Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…