Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905 Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano Fou un dels fundadors del CIC Compositors Independents de Catalunya, associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres Collaborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La Publicitat" i…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, al costat d’Ernö von Dohnányi i Arnold Székely, i es donà a conèixer a vuit anys amb el Concert per a piano i orquestra en do major de L van Beethoven El 1933 guanyà el Premi Ferenc Liszt i començà una important carrera concertística Refugiada a Suècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 tornà a Budapest, ciutat on s’establí definitivament L’any 1965 fou nomenada professora honorària de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Esdevingué un dels grans noms del panorama musical de la postguerra i, tot i que el seu…

Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation…

S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves,…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953,…

El fundador fou Ramon Ferrer i Nin, que havia entrat en contacte amb aquesta música a París Sota la seva guia s’oferiren conferències, es projectaren pellícules, s’organitzaren audicions de les novetats discogràfiques arribades dels Estats Units i també es realitzaren nombrosos concerts i festivals El 1936 creà una orquestra pròpia Al llarg de la seva història, importants noms dins el món del jazz , tant nacionals com estrangers, passaren per aquesta institució, entre els quals es poden destacar Tete Montoliu, la Locomotora Negra, Lou Bennett o The Original Dixieland Jazz Band La Guerra Civil…

La mateixa naturalesa del moviment i del grup d’artistes que hi va prendre part fa difícil de definir-lo en certa manera, fou una reacció tant contra l’art tradicional com contra l’avantguarda de tipus europeu de la postguerra L’any 1962 l’artista d’origen lituà George Maciunas 1931-1978 presentà el seu manifest, en el qual cridava a promoure un art viu, fins i tot un "antiart" que pogués ser entès per tothom El caràcter provocatiu i surrealista del moviment l’aproximà al dadaisme Els seus components acostumaven a ser multidisciplinaris, i les obres musicals del grup no provenien…

S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W Kerschbaumer a Berlín Amplià la seva formació musical a Praga amb B Karel composició i A Šima piano, i assistí a les classes magistrals de J Suk En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures…

Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví…