Resultats de la cerca

En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…

Forma part del conjunt de deu premis concedits en els corresponents àmbits, que reben el nom de Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya Instituït el 1995, el jurat és nomenat pel conseller de Cultura d’entre persones rellevants del món de la música a Catalunya Han estat guardonats Joan Guinjoan 1995, Montserrat Torrent 1996, Xavier Montsalvatge 1997, Anna Ricci 1998, Joaquim Homs 1999, Josep Maria Mestres Quadreny 2000 i Josep Soler 2001

Ja en la Grècia clàssica, parallelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser , o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg , on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva Al final del segle XVIII i el…

Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un…

Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou  Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i  Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979 Isidor Marí…

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns…

A partir del 1960 destacà guanyant alguns concursos, com el del Conservatori de L’viv i el Concurs Intersoviètic de Piano, on obtingué el primer premi Estudià amb Lev Vlasenko i amb Genrikh Neuhaus al Conservatori de Música de Moscou El 1963 aconseguí a París el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1966, el tercer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978…