Resultats de la cerca

Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant

A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…

La francmaçoneria suposà per a molts compositors un ideal de construcció d’un nou ens social estructurat sobre la base de la saviesa, la raó i la naturalesa Compositors com FAD Philidor, JG Naumann, WA Mozart, FJ Haydn, L van Beethoven, F Liszt, L Spohr, G Puccini, A Boito i JP Sousa formaren part d’alguna lògia En la celebració d’actes i rituals maçònics era habitual la presència d’obres musicals, bàsicament himnes, on s’exaltaven alguns dels seus ideals En ocasions, però, elements provinents de les obres francmaçòniques passaren a altres peces musicals no destinades directament a un ús…

Els membres d’una estructura estan, doncs, internament vinculats i dependran els uns dels altres, per la qual cosa cada membre és conseqüència i, a la vegada, causa dels altres En aquest sentit, una peça musical és també una estructura En efecte, el punt culminant de la peça es determina en relació amb el conjunt d’aquesta, ja que la mateixa sonoritat considerada com a culminant en una obra pot no ser-ho en una altra el caràcter reexpositiu de la part A en una forma ternària A-B-A dependrà de la seva posició en el conjunt de la peça i no d’alguna característica interna finalment, la presència…

Es considera el moviment parallel com el que menys divergència entre les veus presenta i, per tant, el que menys afavoreix la independència entre les veus En principi, la presència del moviment parallel pot originar 5es o 8es paralleles que en l’àmbit de la teoria harmònica estan subjectes a restriccions consonàncies paralleles Tanmateix, la presència d’un moviment parallel format per consonàncies imperfectes 3es o 6es que poden ser majors o menors alternativament sense que aquest fet afecti a la consideració del moviment com a parallel és molt freqüent en la música tonal i suposa un…

L’objectiu de la duplicació és el de reforçar les notes més importants de l’acord reflectint, en certa mesura, l’ordre i les repeticions que apareixen en la sèrie dels harmònics Com a conseqüència d’això, s’evita la duplicació de notes com 7es i 9es i més en general totes les dissonàncies ja que, en ser notes de resolució melòdica obligada, la seva duplicació podria provocar l’aparició d’octaves paral-leles si les dues veus fan el moviment prescrit o contrasentits melòdics en la veu que, per evitar els parallelismes, no faci el moviment predeterminat El cas més reglat és el de la duplicació…

Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó D’altra banda, la…

Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…

JS Bach Passacaglia i fuga en do m , BWV 582 © Fototecacat/ Jesús Alises El més habitual és que tingui caràcter melòdic i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’ o bé harmònic En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions De fet, l’ ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la…

La música solia incloure cançons populars i melodies d’òperes conegudes Amb el temps el diàleg parlat guanyà presència en detriment de la música